EL SOMNI D'UN ARBRE

Mireu quin text ens han fet arribar els amics de l'AMPA  de l'Escola Eulàlia Bota!

Escola Eulàlia Bota. Maig 2014 

El somni d'un arbre 

Hi havia una vegada un arbre gegant que vivia a l’Escola Virolai de Barcelona. El van plantar de ben petit i ja feia més de 40 anys que era allà. Tota una vida! Molts i molts anys havia estat veient passar nens i nenes entre curses i rialles, estudis i jocs, i ell s'anava fent cada vegada més i més gran. El seu somni era 

compartir aquelles estones de jocs amb els nens, però no podia. L’espai es va anar reduint al seu voltant amb aquelles branques tant fortes i llargues que tenia. I el seu tronc havia crescut tant que ja feia gairebé un metre de diàmetre! Una forta ventada li va arrencar una branca, posant en perill vianants, nens, joves i adults. I va pensar que havia arribat el moment d’anar a un altre lloc, a una altra escola. Havia sentit parlar de l’escola Eulàlia Bota al barri de Sant Andreu. 

Des de l’AMPA de l’Escola Eulàlia Bota feia molts mesos que anàvem darrera d’uns arbres suficientment
grans per fer un caminet de fusta on els nens i nenes de l’escola poguessin jugar i tenir contacte amb
la natura. La idea i el projecte del pati nou era crear un espai amb materials naturals on es poguessin realitzar uns altres tipus de jocs, diferents als que teníem fins aquell moment. Durant tots aquests mesos de cerca
havíem anat a molts llocs i havíem preguntat a molta gent on trobar arbres amb el tronc ben gros, però
sempre sense èxit. Un dia, a través de l’Agenda 21 Escolar, l’arbre ens va trucar.

Quan vam tenir davant la possibilitat de portar aquest arbre a l’escola no ho vam dubtar gens ni mica. Vam anar un dia a recollir l'arbre i, en veure'l tan gros, casi no ens ho creiem!! Era immens. Allò que havíem estat buscant tant i tant de temps era davant nostre!

Vam contractar un camió ploma per portar-lo a l’escola però l’arbre era tant gran que no va poder carregar els troncs. I vam haver de contractar un altre camió ploma més gran i fort.

L’arbre finalment va arribar a l’escola però, es clar, havíem de fer els talls a mida per poder fer l’estructura de joc que havíem pensat. Per tant, havíem de trobar la moto-serra que pogués tallar-ho amb seguretat. Per poder fer els talls vam haver de provar fins a tres moto-serres. L'última va ser suficientment potent!

I aquell arbre que volia jugar amb els nens va aconseguir el seu somni a la nostra escola. Els nens i nenes de l'Eulàlia Bota ja xalen de la seva companyia, dels salts, dels equilibris, de les rialles i dels jocs.

Per molts anys!!! 

Carlos Blanco, AMPA de l’Escola Eulàlia Bota